This site uses cookies.
Some of these cookies are essential to the operation of the site,
while others help to improve your experience by providing insights into how the site is being used.
For more information, please see the ProZ.com privacy policy.
Freelance translator and/or interpreter, Verified site user This translator helped to localize ProZ.com into Catalan
Data security
This person has a SecurePRO™ card. Because this person is not a ProZ.com Plus subscriber, to view his or her SecurePRO™ card you must be a ProZ.com Business member or Plus subscriber.
Affiliations
This person is not affiliated with any business or Blue Board record at ProZ.com.
Services
Translation, Editing/proofreading, Website localization, Software localization, Transcription, Training
Spanish to Catalan: 7th ProZ.com Translation Contest - Entry #5617
Source text - Spanish El fútbol soporta una maldición que a la vez es la salvación de jugadores, entrenadores y forofos compungidos por una derrota. Se trata de una actividad en la que no basta con ganar, sino que hay que ganar siempre, en cada temporada, en cada torneo, en cada partido. Un escritor, un arquitecto, un músico pueden sestear un poco tras haber hecho una gran novela, un maravilloso edificio, un disco inolvidable. Pueden no hacer nada durante un tiempo o hacer algo menor. Entre los primeros, que son los que más conozco, los hay que han pasado a ser buenos por decreto y hasta el fin de sus días gracias a una sola obra estimable escrita cincuenta años atrás. En el fútbol, por el contrario, no caben el descanso ni el divertimento, de poco sirve tener un extraordinario palmarés histórico o haber conquistado un título el año anterior. No se considera nunca que ya se ha cumplido, sino que se exige (y los propios jugadores se lo exigen a sí mismos) ganar el siguiente encuentro también, como si se empezara desde cero siempre, analogía del resultado inicial de todo partido. A diferencia de otras actividades de la vida, en el deporte (pero sobre todo en el fútbol) no se acumula ni atesora nada, pese a las salas de trofeos y a las estadísticas cada vez más apreciadas. Haber sido ayer el mejor no cuenta ya hoy, no digamos mañana. La alegría pasada no puede hacer nada contra la angustia presente, aquí no existe la compensación del recuerdo, ni la satisfacción por lo ya alcanzado, ni por supuesto el agradecimiento del público por el contento procurado hace dos semanas. Tampoco, por tanto, existen durante mucho tiempo la pena ni la indignación, que de un día para otro pueden verse sustituidas por la euforia y la santificación. Quizá por eso el fútbol sea un deporte que incita a la violencia, como decía Cabrera: pero no por las patadas, sino por la angustia. A cambio hay que reconocer que tiene algo inapreciable y que no suele darse en los demás órdenes de la vida: incita al olvido, lo que equivale a decir que a lo que no incita nunca es al rencor, algo que se aprende sólo en la edad adulta."
Translation - Catalan El futbol suporta una maledicció que és, a la vegada, la salvació de jugadors, entrenadors i seguidors compungits per una derrota. Es tracta d'una activitat en la qual no n'hi ha prou amb guanyar, sinó en la qual s'ha de guanyar sempre, en cada temporada, en cada torneig, en cada partit. Un escriptor, un arquitecte o un músic poden descansar una mica després d'haver fet una novel·la, un edifici meravellós o un disc inoblidable. Poden no fer res durant un temps o fer alguna cosa menor. Entre els primers, que són els que més conec, hi ha aquells qui han passat a ser bons per decret i fins a la fi dels seus dies gràcies a una única obra estimable escrita cinquanta anys abans. En el cas del futbol, per contra, no hi tenen cabuda ni el descans ni la diversió, i de ben poc serveix comptar amb un extraordinari palmarès històric o haver conquistat un títol l'any anterior. Mai no es considera que ja s'ha complert, sinó que s'exigeix (i els jugadors mateixos s'ho autoexigeixen) guanyar també el partit següent, com si sempre es comencés des de zero, analogia del resultat inicial de qualsevol partit. A diferència d'altres activitats de la vida, en l'esport (però sobretot en el futbol) no s'acumula ni s'atresora res, malgrat les sales de trofeus i les estadístiques cada cop més apreciades. El fet d'haver estat el millor d'ahir ja no compta avui, i no parlem de demà. L'alegria passada no pot fer res contra l'angoixa present, aquí no existeix la compensació del record, ni la satisfacció per el que ja s'ha aconseguit, ni per descomptat l'agraïment del públic per l'alegria proporcionada dues setmanes abans. Per tant, tampoc existeixen durant gaire temps la pena ni la indignació, que d'un dia a l'altre poden ser substituïdes per l'eufòria i la santificació. Potser és per això que el futbol és un esport que incita a la violència, com deia Cabrera: però no per les puntades de peu, sinó per l'angoixa. En canvi, cal reconèixer que té quelcom d'inapreciable i que no acostuma a donar-se en les altres ordes de la vida: incita a l'oblit, la qual cosa equival a dir que no incita mai al rancor, una cosa que s'aprèn només a l'edat adulta."
Spanish to Catalan: Marías, Javier. "La recuperación semanal de la infancia". Vida del fantasma. 1995. Ediciones El País/Aguilar.
Source text - Spanish El fútbol soporta una maldición que a la vez es la salvación de jugadores, entrenadores y forofos compungidos por una derrota. Se trata de una actividad en la que no basta con ganar, sino que hay que ganar siempre, en cada temporada, en cada torneo, en cada partido. Un escritor, un arquitecto, un músico pueden sestear un poco tras haber hecho una gran novela, un maravilloso edificio, un disco inolvidable. Pueden no hacer nada durante un tiempo o hacer algo menor. Entre los primeros, que son los que más conozco, los hay que han pasado a ser buenos por decreto y hasta el fin de sus días gracias a una sola obra estimable escrita cincuenta años atrás. En el fútbol, por el contrario, no caben el descanso ni el divertimento, de poco sirve tener un extraordinario palmarés histórico o haber conquistado un título el año anterior. No se considera nunca que ya se ha cumplido, sino que se exige (y los propios jugadores se lo exigen a sí mismos) ganar el siguiente encuentro también, como si se empezara desde cero siempre, analogía del resultado inicial de todo partido. A diferencia de otras actividades de la vida, en el deporte (pero sobre todo en el fútbol) no se acumula ni atesora nada, pese a las salas de trofeos y a las estadísticas cada vez más apreciadas. Haber sido ayer el mejor no cuenta ya hoy, no digamos mañana. La alegría pasada no puede hacer nada contra la angustia presente, aquí no existe la compensación del recuerdo, ni la satisfacción por lo ya alcanzado, ni por supuesto el agradecimiento del público por el contento procurado hace dos semanas. Tampoco, por tanto, existen durante mucho tiempo la pena ni la indignación, que de un día para otro pueden verse sustituidas por la euforia y la santificación. Quizá por eso el fútbol sea un deporte que incita a la violencia, como decía Cabrera: pero no por las patadas, sino por la angustia. A cambio hay que reconocer que tiene algo inapreciable y que no suele darse en los demás órdenes de la vida: incita al olvido, lo que equivale a decir que a lo que no incita nunca es al rencor, algo que se aprende sólo en la edad adulta."
Translation - Catalan El futbol suporta una maledicció que és, a la vegada, la salvació de jugadors, entrenadors i seguidors compungits per una derrota. Es tracta d'una activitat en la qual no n'hi ha prou amb guanyar, sinó en la qual s'ha de guanyar sempre, en cada temporada, en cada torneig, en cada partit. Un escriptor, un arquitecte o un músic poden descansar una mica després d'haver fet una novel·la, un edifici meravellós o un disc inoblidable. Poden no fer res durant un temps o fer alguna cosa menor. Entre els primers, que són els que més conec, hi ha aquells qui han passat a ser bons per decret i fins a la fi dels seus dies gràcies a una única obra estimable escrita cinquanta anys abans. En el cas del futbol, per contra, no hi tenen cabuda ni el descans ni la diversió, i de ben poc serveix comptar amb un extraordinari palmarès històric o haver conquistat un títol l'any anterior. Mai no es considera que ja s'ha complert, sinó que s'exigeix (i els jugadors mateixos s'ho autoexigeixen) guanyar també el partit següent, com si sempre es comencés des de zero, analogia del resultat inicial de qualsevol partit. A diferència d'altres activitats de la vida, en l'esport (però sobretot en el futbol) no s'acumula ni s'atresora res, malgrat les sales de trofeus i les estadístiques cada cop més apreciades. El fet d'haver estat el millor d'ahir ja no compta avui, i no parlem de demà. L'alegria passada no pot fer res contra l'angoixa present, aquí no existeix la compensació del record, ni la satisfacció per el que ja s'ha aconseguit, ni per descomptat l'agraïment del públic per l'alegria proporcionada dues setmanes abans. Per tant, tampoc existeixen durant gaire temps la pena ni la indignació, que d'un dia a l'altre poden ser substituïdes per l'eufòria i la santificació. Potser és per això que el futbol és un esport que incita a la violència, com deia Cabrera: però no per les puntades de peu, sinó per l'angoixa. En canvi, cal reconèixer que té quelcom d'inapreciable i que no acostuma a donar-se en les altres ordes de la vida: incita a l'oblit, la qual cosa equival a dir que no incita mai al rancor, una cosa que s'aprèn només a l'edat adulta."
English to Spanish (University of Barcelona) Catalan to Spanish (University of Barcelona) English to Catalan (University of Barcelona) English to Spanish (University of Barcelona) French to Spanish (University of Barcelona)
Núria Bonet 
positive
