L'erotisme té una cosa en comú amb les drogues addictives: hi ha un element coercitiu en el seu plaer, del qual una part de nosaltres n'és còmplice i una altra part no. Així, des dels inicis dels temps, els homes han mirat de gaudir de l'erotisme sense que aquest els destruís. Les societats i les religions es poden definir segons la manera que enfoquen aquest dilema. Poligàmia, monogàmia i repressió, monogàmia i infidelitats, monogàmia i prostitutes, monogàmia en sèrie. Per no parlar de solucions individuals d'una gran ingenuïtat o desesperació: Victor Hugo i les trucades de cada tarda a la porta del seu despatx per deixar entrar la seva amant. La facilitat que tenia Auden per a trobar nois de pagament a totes les ciutats. Picasso, que senzillament fugia d'escola quan l'esposa i l'amant li exigien que triés l'una o l'altra. I, naturalment, sempre queden els cilicis. Però potser allò que cal recordar quan et despertes amb una vida plena de pintura fresca i tortuoses complicacions és que l'erotisme no va ser inventat per a tu, ni tan sols potser per a la supervivència de l'espècie, sinó com a entreteniment d'una divinitat. Res no genera tantes ocasions d'excitació i d'alegries malaltisses com l'erotisme. Aquesta és la raó que sigui el tema central de tanta literatura. Com s'amuntegaven els déus als balcons del cel per veure les conseqüències de la traïció d'Helena! I els teus amics també miren. Els teus numerets han animat més d'una conversa a altes hores de la matinada.

En els límits entre mitologia i història, aquell astut supervivent anomenat Ulisses va ser el primer que va saber fer trampes als déus. I potser el seu millor truc va ser lligar-se al pal de la nau abans de començar a sentir les sirenes. És clar que sempre n'hi ha que els agrada de mirar, o fins i tot d'escrutar l'horitzó. Si no ets d'aquests, escull un pal major i busca les cordes que et vagin millor: l'esport, l'addicció al treball, el celibat amb llibre de pregàries i campaneta... Però les cordes més dolces i les més fortes es troben probablement en alguna casa unifamiliar dels afores, amb criatures cridaneres i amb una dona que mai no deixa que hi hagi massa pols enlloc.

L'erotisme té en comú amb una droga addictiva el fet que el plaer provocat conté un element coactiu amb el qual en part estem en complicitat i, en part, no. Per tant, des del principi dels temps, l'home ha mirat de gaudir de l'erotisme sense que això l'anorreés. Les societats i les religions es poden definir segons la manera com aborden aquest interrogant: poligàmia, monogàmia amb repressió, monogàmia amb amants, monogàmia amb prostitutes, relacions monògames consecutives; a banda de solucions individuals de gran ingenuïtat o desesperació: cada tarda trucaven a la porta oculta del despatx de Victor Hugo perquè entrés una noia, Auden tenia la mà trencada a l'hora de trobar prostituts a qualsevol ciutat i Picasso senzillament va girar l'esquena quan la dona i l'amant li van exigir que escollís entre una i l'altra; a més, sempre es pot fer ús del cilici. Però potser allò que cal recordar quan un es desperta amb tota una vida per davant plena d'enrevessades complicacions és que l'erotisme no fa per a un, ni tan sols potser per a la supervivència de l'espècie, sinó per al divertiment d'una divinitat. No hi ha res que generi tantes oportunitats d'excitació i de gaudi per les desgràcies alienes com l'erotisme, motiu pel qual és el focus de tanta narrativa. Com s'amuntegaven els déus als balcons del cel per veure les conseqüències de la traïció d'Helena! I els amics també us observen: les vostres pallassades han estat el centre de moltes converses a altes hores de la matinada.

Al llindar entre la mitologia i la història, l'astut supervivent Odisseu va ser el primer capaç d'enredar els déus. I potser el més enginyós que va fer va ser lligar-se al pal de la nau abans de sentir el cant de les sirenes. N'hi ha que els agrada recolzar-se a la barana i, fins i tot, escodrinyar l'horitzó. També podeu triar el pal i la soga més adients: esport, addicció a la feina, celibat amb devocionari i rosari… Però les sogues més tendres i més dures de totes probablement es troben en alguna casa adossada de l'extraradi ocupada per nens cridaners i una dona que mai no deixa que la pols s'acumuli.

L´erotisme té quelcom en comú amb una droga adictiva: el seu plaer planteja un element coactiu amb el qual d´una banda som còmplices, i d´altra banda no. Per tant des de l´inici dels temps la humanitat ha intentat disfrutar l´erotisme sense deixar-se destruir per ell. Les societats i les religions es poden definir per la manera en què aborden aquest dilema. La poligàmia, la monogàmia amb represió, la monogàmia amb relacions amoroses fora de la parella, la monogàmia amb prostitutes, la monogàmia en sèrie. Per no esmentar solucions individuals de gran ingenuïtat, o de desesperació: Victor Hugo amb la porta tumbada a través de la paret de la seva oficina per tal de deixar passar una noia cada tarda. L´afecció d´Auden per trobar nois que es prostituïssin a cada ciutat. Picasso simplement va refusar triar entre la seva dona i la seva amant quan elles li van exigir que escullís. I és clar, sempre queda el cilici. Tanmateix, potser el que s´ha de tenir en compte al llevar-se amb una vida plena de pintura fresca i complicacions tortuoses és que l´erotisme no es va inventar per a tu, ni potser tampoc simplement per a la supervivència de l´espècie, sinó per a l´entreteniment d´una divinitat. Res genera més oportunitats per l´excitació i la morbositat que l´erotisme. Això explica per què sovint esdeveneix el centre de tanta narrativa. Com van congregar-se els déus als balcons del cel per a veure les conseqüències de la traïció d´Hel•lena! I els teus amics també estan a l´aguait. Les teves extravagàncies han animat més d´una tertulia de matinada.

A cavall entre mitologia i història, l´astut supervivent Odisseu va ser el primer que va aprendre a enganyar als déus. I potser el seu ardit més enginyós va ser lligar-se al pal del vaixell abans de poder escoltar el cant de les Sirenes. Per descomptat sempre hi ha aquells a qui els agrada abocar-se a la barana, inclús explorar l´horitzó. Si no és el teu cas, escull el teu pal de vaixell, troba les cordes adients per a tu: l´esport, l´adicció al treball, el celibat amb llibre d´oracions i campaneta... Però les cordes més afables i més resistents de totes probablement es poden trobar en una caseta unifamiliar als afores amb criatures fent bullici i una dona que mai no deixa que la pols s´acumuli massa temps.

L'erotisme té una cosa en comú amb l'addició a una droga: el plaer que n'obtenim conté un element de coacció amb el qual som còmplices, tot i que només en part. És per això que, des de l'inici dels temps, l'home ha intentat gaudir de l'erotisme sense que aquest el destrueixi. Les societats i les religions es poden definir segons la seva manera d'encarar aquest dilema. Poligàmia, monogàmia repressora, monogàmia amb amants, monogàmia amb prostitutes, monogàmia en sèrie. Per no parlar d'aquells que van solucionar el tema amb gran enginy: certes solucions individuals que demostran gran ingeni... i gran desesperació. En Victor Hugo va fer obrir en una de les parets del seu despatx una porta nova, per on entrava una noia diferent cada tarda. Auden tenia un gran olfacte per trobar prostituts allà on anava. I en Picasso es negava en rodó a escollir entre la seva esposa i la seva amant quan aquestes li ho exigien. Per no menciona el tema dels cilicis, és clar. Però el que un ha de recordar cada matí de cada dia d'una vida plena de pintura fresca i tortuositats és que l'erotisme no es va inventar per a nosaltres. Potser tampoc va sorgir simplement com a mitjà per a perpetuar l'espècie, sinò com a passatemps diví. Res no té aquesta capacitat d'excitació ni de generar el sentiment d'alegria pel mal aliè com l'erotisme. És per això que s'ha escrit tanta literatura al respecte. I igual que els déus es van amuntegar als balcons de l'Olimp per veure les conseqüències de la traició d'Helena, els teus amics tampoc no se'n perden ni una. Les teves pilleries han amanit més d'una conversa nocturna.

A la frontera entre mitologia i història hi trobem Odiseu, l'astut supervivent, el primer que va aprendre a enganyar els déus. El més hàbil dels seus trucs va ser, potser, el de fer-se lligar al màstil de la seva nau abans no es comencessin a sentir els cants de les sirenes. D'altres s'haurien plantat a la proa del vaixell, i fins i tot haurien esguardat l'horitzó. Si aquest no és el teu cas, ja pots escollir el teu màstil i buscar una corda amb què et vulguis lligar: un esport, una feina que t'absorbeix, un vot de celibat amb missal i campaneta inclosos... Ara bé, pot ser que la més agradable i, alhora, més resistent de totes les cordes es trobi en alguna urbanització de les afores, dins un xalet semiadossat, amb nens que fan xivarri i una dona que mai no deixa que la pols s'acumuli.

En l'erotisme, com en les drogues, hi ha un element que ens impedeix fruir-ne amb llibertat; quelcom que ens hi atrau i que ens en fa fugir alhora. Així, des de l’inici del temps, els homes han cercat complaure’s de l’erotisme i evitar que aquest els destruís.

Podríem definir les societats i les religions segons la forma amb què afronten aquest gran conflicte: la poligàmia, la monogàmia reprimida, la monogàmia infidel, la monogàmia amb prostitutes, la monogàmia en sèrie, etcètera. I això, per no parlar de solucions individuals del tot ingènues o desesperades: a través d’una porta falsa a la paret, Víctor Hugo rebia cada tarda la visita d’una noia al seu despatx; Auden tenia nas per trobar noiets a cada ciutat; Picasso es va negar en rodó a escollir quan la dona i l’amant li varen demanar que es decidís entre l'una i l'altra. És clar que sempre queda el cilici. Ara bé, potser cal que tingueu present, quan us desperteu amarats de sensualitat i turmentats pels remordiments, que probablement l'erotisme no el varen inventar per a vosaltres, ni tan sols per a la supervivència de les espècies, sinó per al gaudi dels déus.
Res com l'erotisme ofereix tantes oportunitats per al plaer en l'excitació i en la dominació d’altri. I per això és present al bell mig de tants relats. Així com els déus s’abocaren als balcons del cel per contemplar les conseqüències de la traïció d’Hel•lena, els vostres amics us observen i les vostres gestes han amanit més d'una tertúlia a hores petites.
A mig camí entre la mitologia i la història, Ulisses, el supervivent astut, va ser el primer d’aprendre a enredar els déus. Lligar-se al pal major abans que el cant de les sirenes li arribés a les oïdes va ser un gran encert.
És clar que també n'hi ha d'altres que en fan prou guaitant l'horitzó.
Si vosaltres no sou d'aquests, escolliu el pal major, trobeu les cordes que més se us adiguin: esport, addicció a la feina, celibat amb llibre de pregàries i campaneta… Tanmateix, els nusos més gentils i resistents potser els trobareu en una casa aparellada, amb uns marrecs carabruts i una dona feinera.