ProZ.com translation contests »
6th ProZ.com Translation Contest: "Relationships" » English to Catalan » Entry by Anna Martinez

Source text in English

Translation by Anna Martinez (#3515)

Eroticism has this in common with an addictive drug: that there is a coercive element to its pleasure with which part of us is in complicity, and part not. Thus ever since time began men have been trying to enjoy eroticism without being destroyed by it. Societies, religions can be defined in the way they deal with this conundrum. Polygamy, monogamy with repression, monogamy with affairs, monogamy with prostitutes, serial monogamy. Not to mention individual solutions of great ingenuity, or desperation: Victor Hugo with the door knocked through the wall of his office, to let in a girl each afternoon. Auden's flair for finding call-boys in every town. Picasso who simply refused when wife and mistress demanded he choose between them. Then there is always the hair-shirt of course. But perhaps the thing to remember when you wake up with a life full of fresh paint and tortuous complications is that eroticism wasn't invented for you, nor merely for the survival of the species perhaps, but for a divinity's entertainment. Nothing generates so many opportunities for titillation and schadenfreude as eroticism. Which is why it lies at the centre of so much narrative. How the gods thronged the balconies of heaven to see the consequences of Helen's betrayal! And your friends are watching too. Your antics have put the shine on many a late-night conversation.

On the borders between mythology and history, that wily survivor Odysseus was the first who learnt to trick the gods. And perhaps his smartest trick of all was that of lashing himself to the mast before the Sirens came in earshot. There are those of course who are happy to stand at the railings, even scan the horizon. Otherwise, choose your mast, find the ropes that suit you: sport, workaholism, celibacy with prayerbook and bell... But the kindest and toughest ropes of all are probably to be found in some suburban semi-detached with rowdy children and a woman who never allows the dust to settle for too long.
L'erotisme té una cosa en comú amb l'addició a una droga: el plaer que n'obtenim conté un element de coacció amb el qual som còmplices, tot i que només en part. És per això que, des de l'inici dels temps, l'home ha intentat gaudir de l'erotisme sense que aquest el destrueixi. Les societats i les religions es poden definir segons la seva manera d'encarar aquest dilema. Poligàmia, monogàmia repressora, monogàmia amb amants, monogàmia amb prostitutes, monogàmia en sèrie. Per no parlar d'aquells que van solucionar el tema amb gran enginy: certes solucions individuals que demostran gran ingeni... i gran desesperació. En Victor Hugo va fer obrir en una de les parets del seu despatx una porta nova, per on entrava una noia diferent cada tarda. Auden tenia un gran olfacte per trobar prostituts allà on anava. I en Picasso es negava en rodó a escollir entre la seva esposa i la seva amant quan aquestes li ho exigien. Per no menciona el tema dels cilicis, és clar. Però el que un ha de recordar cada matí de cada dia d'una vida plena de pintura fresca i tortuositats és que l'erotisme no es va inventar per a nosaltres. Potser tampoc va sorgir simplement com a mitjà per a perpetuar l'espècie, sinò com a passatemps diví. Res no té aquesta capacitat d'excitació ni de generar el sentiment d'alegria pel mal aliè com l'erotisme. És per això que s'ha escrit tanta literatura al respecte. I igual que els déus es van amuntegar als balcons de l'Olimp per veure les conseqüències de la traició d'Helena, els teus amics tampoc no se'n perden ni una. Les teves pilleries han amanit més d'una conversa nocturna.

A la frontera entre mitologia i història hi trobem Odiseu, l'astut supervivent, el primer que va aprendre a enganyar els déus. El més hàbil dels seus trucs va ser, potser, el de fer-se lligar al màstil de la seva nau abans no es comencessin a sentir els cants de les sirenes. D'altres s'haurien plantat a la proa del vaixell, i fins i tot haurien esguardat l'horitzó. Si aquest no és el teu cas, ja pots escollir el teu màstil i buscar una corda amb què et vulguis lligar: un esport, una feina que t'absorbeix, un vot de celibat amb missal i campaneta inclosos... Ara bé, pot ser que la més agradable i, alhora, més resistent de totes les cordes es trobi en alguna urbanització de les afores, dins un xalet semiadossat, amb nens que fan xivarri i una dona que mai no deixa que la pols s'acumuli.