L´erotisme té quelcom en comú amb una droga adictiva: el seu plaer planteja un element coactiu amb el qual d´una banda som còmplices, i d´altra banda no. Per tant des de l´inici dels temps la humanitat ha intentat disfrutar l´erotisme sense deixar-se destruir per ell. Les societats i les religions es poden definir per la manera en què aborden aquest dilema. La poligàmia, la monogàmia amb represió, la monogàmia amb relacions amoroses fora de la parella, la monogàmia amb prostitutes, la monogàmia en sèrie. Per no esmentar solucions individuals de gran ingenuïtat, o de desesperació: Victor Hugo amb la porta tumbada a través de la paret de la seva oficina per tal de deixar passar una noia cada tarda. L´afecció d´Auden per trobar nois que es prostituïssin a cada ciutat. Picasso simplement va refusar triar entre la seva dona i la seva amant quan elles li van exigir que escullís. I és clar, sempre queda el cilici. Tanmateix, potser el que s´ha de tenir en compte al llevar-se amb una vida plena de pintura fresca i complicacions tortuoses és que l´erotisme no es va inventar per a tu, ni potser tampoc simplement per a la supervivència de l´espècie, sinó per a l´entreteniment d´una divinitat. Res genera més oportunitats per l´excitació i la morbositat que l´erotisme. Això explica per què sovint esdeveneix el centre de tanta narrativa. Com van congregar-se els déus als balcons del cel per a veure les conseqüències de la traïció d´Hel•lena! I els teus amics també estan a l´aguait. Les teves extravagàncies han animat més d´una tertulia de matinada.

A cavall entre mitologia i història, l´astut supervivent Odisseu va ser el primer que va aprendre a enganyar als déus. I potser el seu ardit més enginyós va ser lligar-se al pal del vaixell abans de poder escoltar el cant de les Sirenes. Per descomptat sempre hi ha aquells a qui els agrada abocar-se a la barana, inclús explorar l´horitzó. Si no és el teu cas, escull el teu pal de vaixell, troba les cordes adients per a tu: l´esport, l´adicció al treball, el celibat amb llibre d´oracions i campaneta... Però les cordes més afables i més resistents de totes probablement es poden trobar en una caseta unifamiliar als afores amb criatures fent bullici i una dona que mai no deixa que la pols s´acumuli massa temps.