On ets, Lamia? A quina platja, a quin llit, al vestíbul de quin hotel t'arribarà aquesta carta que jo hauré donat a algun treballador indiferent perquè hi posi segells i me'n digui el preu sense mirar-me, sols repetint gestos de la rutina? Tot és imprecís, possible i improbable: que la llegeixis, que no t'arribi, que t'arribi i no la llegeixis, ocupada en jocs més privats; o que la llegeixis entre dos glops de vi, entre dues respostes a preguntes d'aquelles que sempre et faran les qui viuen la sort indescriptible de compartir-te a taula o a una reunió d'amics; sí, un atzar d'instants o d'humors, el sobre que treu el cap dins la teva bossa i que al fnal obre perquè estàs aburrida, o que enfonses entre la pinta i la llima d'ungles, entre unes monedes escampades i trossos de paper amb missatges o adreces. I si la llegeixes, perquè no puc deixar que no la llegeixis encara que sigui per aturar-te amb gest de tedi, si la llegeixes fins aquí, fins aquesta paraula que s'enganxa als teus ulls, que vol guardar la teva mirada en el que segueix, si la llegeixes, Lamia, què et pot importar el que jo et vull dir, no que t'estimi perquè això sempre ho sabies i t'és igual i no és cap notícia, realment no n'és per tu allà on estàs estimant a algú altre o tan sols mirant el riu de dones que el vent del carrer apropa a ca teva i s'enduu brodant mica en mica, diexant-te per un instant les seves travessies i les seves màscares de proa, les regates de tots colors que alguna guanyarà sense adonar-se'n quan t'aixequis i hi vagis darrere, la facis única entre la multitud del capvespre, t'hi atansis en el moment just, al portal exacte on el teu somriure, la teva pregunta, la teva forma d'oferir la clau de la nit seran falcó, festí, tiberi.

¿On ets, Lamia, en quina platja, en quin llit, en quin lobby d’hotel t’abastarà aquesta carta que lliuraré a un empleat indiferent perquè hi posi els segells i m’indiqui el preu del franqueig sense mirar-me, sense només repetir els gestos de la rutina? Tot és imprecís, possible i improbable: que la llegeixis, que no t’arribi, que t’arribi i no la llegeixis pas, lliurada a jocs més cenyits; o que la llegeixis entre dos glops de vi, entre dues respostes a aquelles preguntes que sempre et faran les qui viuen la indicible fortuna de compartir-te en una taula o una reunió d’amics; sí, un atzar d’instants o d’humors, el sobre que sobresurt de la teua bossa i que decideixes obrir perquè t’avorreixes, o que enfonses entre una pinta i una llima d’ungles, entre monedes esparses i trossos de paper amb adreces o missatges. I, si la llegeixis, perquè no puc suportar que no la llegeixis encara que només sigui per interrompre-la amb un gest de fastigueig, si la llegeixes fins aquí, fins aquest mot, aquí, que se t’aferra als ulls, que cerca de guardar-te la mirada en allò que continua, si la llegeixes, Lamia, ¿què pot importar-te el que et vull dir, no ja que t’estimo perquè això ho saps des de sempre i tant se te’n dóna i no és cap nova per a tu allà on estiguis, estimant-ne una altra o tan sols mirant el riu de dones que el vent del carrer t’acosta a la taula i se’n duu en lents brodats, bo i cedint-te per un instant les seves singladures i els mascarons de proa, les regates multicolors que alguna en guanyarà sense saber-ho quan t’aixequis i la segueixis, la facis única entre la gentada del capvespre, l’abordis en l’instant precís, al portal exacte on el teu somriure, la teva pregunta, la teva manera d’oferir la clau de la nit siguin exactament falcó, festí, fartada.

On estàs, Lamia, a quina platja, a quin llit, a quin vestíbul d'hotel t'arribarà aquesta carta que lliuraré a un empleat indiferent perquè li posi dos segells i m'indiqui el preu del franqueig sense mirar-me, sinó que només repeteix els gestos de la rutina? Tot és imprecís, possible i improbable: que la llegeixis, que no t'arribi, que t’arribi i no la llegeixis, lliurada a jocs més cenyits; o que la llegeixis entre dos glops de vi, entre dues respostes a aquelles preguntes que sempre et faran les que viuen la fortuna indicible de compartir-te en una taula o una reunió d’amics; sí, un atzar d’instants o d'humors, el sobre que es mostra a la teva bossa i que dius obrir perquè t’avorreixes, o que enfonses entre una pinta i una llima d’ungles, entre monedes soltes i trossos de paper amb adreces o missatges. I si la llegeixes, perquè no puc tolerar que no la llegeixis encara que només sigui per interrompre-la amb un gest d’avorriment, si la llegeixes fins aquí, fins aquesta paraula aquí que s'aferra las teus ulls, que cerca guardar la teva mirada en el que sigui, si la llegeixes, Lamia, què pot importar-te el que vull dir-te, no ja que t'estimo perquè això ho saps des de sempre i et dóna igual i no és notícia, realment no és notícia per a tu allà on estiguis estimant a una altra o només mirant el riu de dones que el vent del carrer apropa a la teva taula i s’emporta en lentes brodades, cedint-te per un instant les seves singladures i les seves màscares de proa, les regates multicolors que alguna guanyarà sense saber-ho quan et llevis i la segueixis, la tornis única en la multitud de la vesprejada, la abordis en l'instant precís, en el portal exacte on el teu somriure, la teva pregunta, la teva manera d’oferir la clau de la nit siguin exactament falcó, festí, atipada.

Ón estàs, Lamia, a quina platja, a quin llit, a quin lobby d´hotel t´arribarà aquesta carta que entregaré a un empleat indiferent per a que posi els segells i m´indiqui el preu del franqueig sense mirar-me, mentre només repeteix els gests de la rutina? Tos és imprecís, possible i improbable: que la llegeixis, que no t´arribi, que t´arribi i no la llegeixis, entregada a jocs més cenyits, o que la llegeixis entre dos glops de vi, entre dues respostes a aquelles preguntes que sempre et faran les qui viuen la indicible fortuna de compartir-te a taula o en una reunió d´amics, si, un atzar d´instants o d´humors, el sobre que sobresurt de la teva bossa i que decideixes llegir perquè t´avorreixes, o que esfonses entre una pinta i una llima d´ungles, entre canvi i trocets de paper amb direccions o missatges. I si la llegeixes, perquè no puc tolerar que no la llegeixis tot i que només sigui per interrompre-la amb un gest de fàstic, si la llegueixes fins aquí, fins aquesta paraula aquí que s´aferra als teus ulls, que busca guardar la teva mirada en allò que segueix, si la llegueixes, Lamia, què pot importar-te el que vull dir, no ja que t´estimo, perquè això ja ho saps des de sempre i tant se te´n dóna i no és notícia, realment no és notícia per a tu allà on estiguis estimant a una altra o només mirant el riu de dones que el vent del carrer apropa a la teva taula i s´emporta en lentes bordades, mentre et cedeix per un instant les seves singladures i màscares de proa, les regates multicolors que alguna guanyarà sense saber-ho quant t´aixequis i la segueixis, la facis esdevenir única entre la gentada del capvespre, l´abordis a l´instant precís, al portal exacte on el teu somriure, la teva pregunta, la teva manera d´oferir la clau de la nit siguin exactament falcó, festí, enfit.